REUNION DE ORGANIZACIONES SINDICALES ALTERNATIVAS Y DE CLASE

RESOLUCION:

NO A LOS RECORTES. NO A LA REFORMA LABORAL

UNIR LAS LUCHAS

21 de enero de 2012

Desde hace décadas y concretamente durante los últimos dos años venimos sufriendo un ataque sin precedentes contra los derechos laborales y sociales, el empleo ,los salarios, el recorte de los servicios públicos, todo ello a instancias de organismos financieros internacionales( FMI, BANCO MUNDIAL, etc ) y llevados adelante por gobiernos estatales, autonómicos, municipales, de diferentes partidos y signos, pero todos con el denominador común de hacernos pagar a nosotros la crisis del sistema capitalista que gira únicamente alrededor del beneficio de los bancos y grandes fortunas. Es un ataque global y así debe ser nuestra respuesta, global y unitaria.

Desde la pasada primavera, las huelgas y manifestaciones del pueblo griego han marcado el inicio de una fuerte movilización en toda Europa. Se han organizado jornadas de huelga general en el estado español, en Italia, Portugal.

En Francia un movimiento de huelgas y manifestaciones durante más de dos meses .Ha habido manifestaciones en Inglaterra, Irlanda y huelgas sectoriales.

En todas partes son los mismos ataques contra los trabajador@s , ataques contra las pensiones, planes de austeridad, destrucción de los servicios públicos, explosión de la precariedad y el paro y al mismo tiempo se intenta amordazar al sindicalismo de clase.

Con la ayuda de los gobiernos se vuelven a llenar las arcas de los bancos con inyecciones de dinero publico para garantizar o incluso aumentar sus beneficios.

Se hipoteca la vida de los estados mientras los directivos de los bancos se atiborran con dividendos, de regalos fiscales de todo tipo, de remuneraciones demenciales con fortunas que sobrepasan todo lo humanamente entendible .Es a ellos a quien les tocaría pagar la crisis y a nosotros imponerles nuestras exigencias sociales:

1-Derogación de las reformas laborales y de las pensiones que han recortado nuestros derechos.

2-Defensa de los servicios públicos y nuestra oposición a las privatizaciones y externalizaciones.

3-Paralizar los desahucios y garantizar la vivienda de alquiler a precios accesibles para todas las personas.

4-No al pago de la deuda y que la banca y los sectores estratégicos sean un sector publico.

5-Redistribución de la riqueza y reparto de trabajo para crear empleo digno y mientras garantizar un ingreso adecuado para todas personas paradas.

Solo haciendo pagar esta crisis a quienes la generaron podremos salir de ella e impulsar la movilización general y unitaria en aquellos sitios donde estemos los sindicatos alternativos combativos, los trabajador@s de la enseñanza, los trabajador@s de la sanidad y los servicios públicos en general, las asambleas del 15-m , los movimientos contra los desahucios etc. solo así podremos empezar a darle un giro a esta situación de resistencia permanente.

Esta batalla exige un agrupamiento, un polo sindical de clase, asambleario que luche por la unidad de todos los trabajador@s y que pueda unir a colectivos, movimientos sociales, así como a organizaciones políticas, trabajando de una manera honesta para conseguir escenarios de unidad basados en la potenciación de plataformas, asambleas, etc. Ser capaces de llegar a acuerdos en torno a las luchas concretas de superar diferencias y esto es mas fácil en momentos de intensificación de la lucha, solo entonces es posible vincular los diferentes sectores de trabajo incluyendo por supuesto a los trabajador@s emigrantes.

La importante experiencia de coordinación en los últimos meses en distintos lugares del estado muestra que este camino es necesario y posible. Ha llegado el momento de profundizar dicha experiencia para potenciar la movilización.

Solo desde la unidad y la lucha podremos parar la actual ofensiva contra los derechos laborales y sociales.

En este sentido apoyamos todos los sectores en lucha y sus movilizaciones.

Por eso planteamos en el mes de Marzo una jornada de movilización general.

Confederación Intersindical

Cobas

Intersindical Alternativa de Cataluña (IAC)

Corriente Sindical de Izquierdas (Asturias)

Intersindical de Aragon

Coordinadora Sindical de Madrid

Solidaridad Obrera

CSU. (Pensionistas y Jubilados)

Alternativa Sindical de Trabajadores ( AST )

Han de morir obrers perquè n'hi hagi
unitat sindical?

El dia 27 de Desembre un treballador d'una subcontractació moria en l'empresa Seat quan realitzava treballs de manteniment. Impulsarà aquest fet la unitat sindical assembleària des de la base en aquesta empresa? El 18 de juny passat també moria un altre treballador, i això va fer que els sindicats CCOO, UGT i CGT en la Seat elaborarien un comunicat a la plantilla denunciant les condicions laborals en què han de treballar els obrers de les subcontractacions de Seat. Lamentablement, allò només va ser una unitat d'un dia.

La situació d'explotació extrema a les subcontractacions, la submissió de la pròpia plantilla de Seat a l'interès capitalista del màxim benefici, està unida a l'existència del xantatge permanent empresarial d'usar els milions de desocupats com a element de dissuasió i la llibertat de grans empreses i especuladors per a "deslocalitzar" empreses i capitals amb la complicitat de l'estat monàrquic monopolista.

L'origen d'aquesta situació està en la divisió als tallers on es crea la plusvàlua que s'apropia l'empresa, en la competència entre els mateixos treballadors, definitivament, en la divisió laboral potenciada per la divisió sindical existent.

Barcelona City Tour: un ejemplo de la Dictadura

Carlos Villamarín inspector represor

Por activa y por pasiva, desde los medios de comunicación del poder establecido, que son todos los importantes, se nos comunica como argumento final y disuasorio después de las consabidas “críticas” a los “excesos” de algunos capitalistas en la actual crisis: “Sí, sí, pero estamos en una democracia”.

Es decir, según los apologistas del sistema, hay un poder legislativo y ejecutivo elegido por los ciudadanos que con su voto pueden cambiar las leyes y permitir la ejecución desde el gobierno de las mismas, superando “actitudes nocivas para el propio sistema”.

Como siempre, la propaganda capitalista moderna, para hacerse creíble ante el pueblo, dice una pequeña parte de verdad y una gran parte de mentira. Es verdad que los ciudadanos pueden votar, pero es absolutamente mentira que con su voto puedan cambiar nada esencial en la dominación que padecemos. Como bien se encargan de repetir cada día enseñando su espada de Damocles, el bipartidismo monopolista PP-PSOE está sometido a la voluntad de “los mercados” que no es otra cosa que la voluntad omnímoda de los grandes especuladores financieros alineados en bloques imperialistas, es decir, los bancos de USA y la UE y sus tinglados “de calificación”, “de tasación”, etc., bajo los “padrinos” de la Reserva Federal y del BCE.

. En esas condiciones, ¿qué libertad tiene la población para decidir con libertad su voto, si ya está sumariamente advertido en cada telediario, en cada “debate tertuliano”, de los enormes desastres, incluídas potenciales guerras, que le ocurrirán (además de los problemas actuales) si no orienta su voto hacia los partidos que están en condiciones de “calmar a los mercados”? ¿Se acuerdan ustedes del “lobo feroz”? Pues se trataría de la utopía de pretender calmar la voracidad de un lobo proporcionándole nuevas presas en el gallinero. Es evidente que lo tendremos cada día allí, y no sólo a un lobo, sino a toda su manada, en busca de su sanguinario Botín.

Leer más ...

Victoria de los trabajadores de ITETE 

Los trabajadores de las contratas de Telefónica se sublevan contra el robo

Una empresa del poder real

Teléfonica es una de las empresas emblemáticas del capital monopolista e imperialista español. A partir de ser dirigida por el “socialista” Luis Solana, junto a su hermano Javier, servidores de los poderes fácticos, Telefónica adquirió influencia internacional, basándose en la acumulación de capital proporcionado por su actividad monopolista. Incluso ahora, con varias operadoras, Telefónica continua siendo dueña de las lineas con todo lo que ello entraña de manipulación del servicio en ventaja propia. A excepción de ONO que crea su propia red, nadie, ni incluso las demás operadoras internacionales en nombre de la libre competencia ha podido romper dicho monopolio de hecho de la infraestructura de la compañía.

Ello se explica porque Telefónica está controlada con firmeza por los servicios secretos imperialistas españoles en connivencia, y a veces servidumbre, de los extranjeros. El control y procesamiento de las comunicaciones privadas en realidad es absoluto, cuando no en acuerdo con el propio sistema judicial, supuesto garante de la “legalidad democrática”. Hoy existe una tecnología capaz de conocer todas las comunicaciones que se producen de forma selectiva, por tanto es una ingenuidad pensar que los imperialistas españoles acostumbrados a realizar matanzas (en nuestra guerra y postguerra antes y en otros países ahora) van a tener un freno moral para no utilizar dichos medios a su servicio. Leer más ...

Trabajadores de ITETE en huelga el sabado 3 de diciembre en la central de Sant Boi (Barcelona)

Expo-Hotel (Barcelona), leccions d'una victòria

Els treballadors d'Expo Hotel de la cadena Expo Grup han aconseguit una ressonant victòria enfront de l'empresa. Agrupats al voltant d'una candidatura de Treballadors Indignats com a CGT, han aconseguit una acaparadora victòria en les eleccions sindicals del mes de novembre, 4 de 5 representants al Comitè d'Empresa.

La importància d'aquest fet no només és per haver vençut de forma total en unes eleccions sindicals, sinó per les pressions de l'empresa que han hagut d'afrontar per fer- ho i pel paper que els mencionats treballadors estan jugant més enllà de la seva empresa per aixecar a Barcelona un procés unitari i assembleari coordinat en el si del Moviment Obrer. En el mencionat procés també han sofert el boicot, en aquest cas, per part d'alguns que diuen que són "marxistes revolucionaris".

CRIDA A TOTES LES PERSONES, TREBALLADORES, ATURADES, ESTUDIANTS, PRECÀRIES, JUBILADES....

UNIM LES LLUITES, JUNTS HO PODEM TOT!

Comissions Laborals d'Assemblees del 15 M de diferents barris i militants de l'Esquerra Sindical hem vist que hi hagi un marc plural i estable de coordinació des de la base assembleària que englobi l'àmbit laboral i social (treballadores i treballadors en actiu, aturats, precàries, estudiants, jubilats ). El desenvolupament d'aquest marc organitzatiu democràtic permetrà superar la dispersió, acumular forces i l'èxit de les convocatòries de lluita.

Amb aquest objectiu, convoquem una assemblea oberta el proper dimecres 30 de novembre de 2011, a les 18:30 h al local de la Soli, carrer Vista Alegre, 15.

Comisiones Laborales de Asambleas del 15-M de varios barrios y militantes de la Izquierda Sindical hemos visto la necesidad de un marco plural y estable de coordinación desde la base asamblearia que englobe el ámbito laboral y social ( trabajadores y trabajadoras en activo, parados, precarios, estudiantes y jubilados ). El desarrollo de dicho marco organizativo democrático permitirá superar la dispersión, acumular fuerzas y el éxito de las convocatorias de lucha.

Con tal objectivo, convocamos una asamblea abierta el próximo miércoles 30 de noviembre de 2011, a las 18:30 h en el local de la soli, calle Vista Alegre, 15.

assemblea30n@gmail.com

20-N: Sense unitat obrera a les empreses, les eleccions només seran útils al capital

Els dos partits representants dels monopolis espanyols, PSOE-PSC-PP i els de la gran burgesia catalana CiU, es disposen a muntar novament el teatre electoral. La seva "baralla" no és en cap cas a favor de la classe obrera i del poble treballador, sinó en favor de demostrar quin d'ells ens sotmet millor als dictàmens dels grans traficants financers. Al costat d'ells, d'altres partits burgesos més modestos intenten, i algun d'ells aconsegueix els favors de préstecs bancaris per intentar fer de crosses del poder, si se'ls requereix. I a propòsit, tots ells acaten destruir mitjançant bombardejos genocides països "incòmodes" que no es deixen robar suficientment.

Les actuals condicions de desorganització de la classe obrera, estan marcades amb la divisió en cada empresa, amb forces polítiques burgeses interessades a treure un grapat de vots però també a impedir la unitat obrera combativa enfront d'aquest sistema corromput.

Suport del PCOC a la vaga general universitària a Catalunya del 17 de novembre

La pèrdua de drets imposada pel gran capital i els seus partits assistencials, està tenint gran repercusió a les Universitats i, en general, a tot l'ensenyament de Catalunya.

Com indica la Plataforma Universitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), els motius de la convocatòria de vaga no només afecta els estudiants, professors i personal no docent, sinó també a les seves famílies.

• Polítiques privatitzadores de la universitat pública, amb l'objectiu de promoure una educació universitària que sigui un privilegi a l'abast de molt pocs.

• S'estan reduint costos en l'administració pública, fet que obliga a les famílies a aportar la diferència i que els suposa una major càrrega econòmica.

• S'està endurint i empobrint la situació laboral de tot el personal, docent i no docent, en les universitats, dificultant una educació superior de qualitat.

• Per altra banda, s'està començant a gestionar la universitat pública com si d'una empresa es tractés, acabant, en cert sentit, amb el control democràtic que s'hi havia aconseguit.

Davant d'això, el Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) recolça la convocatòria de Vaga del 17 de novembre i totes les movilitzacions protagonitzades tant pel sector universitari com el dels instituts.

Fem també una crida als sectors més conscients del jovent, subjecte essencial del procés revolucionari, a entendre mitjançant la lluita, que és necessària l'eliminació de la dictadura capitalista que ens oprimeix tot el poble, com única forma d'impedir les crisis que se'ns imposa, les pèrdues de drets, en resum, l'explotació.

Però no podrem doblegar al poder monopolista existent sense oposar-li un nou poder obrer i popular. En aquest camí solament la construcció del socialisme pot suposar una alternativa alliberadora.

La creació d'un únic feix on es concentrin les millors forces revolucionàries és la garantia per a copejar l'enemic, amb eficàcia, fins a enderrocar-lo. Per tant, només amb un potent partit comunista regit pel centralisme democràtic i integrat en tots els sectors populars i organitzacions de masses, podrem fer-ho possible.

Només amb el mencionat partit, les assemblees d'estudiants, treballadors, comitès i delegats en les empreses i les assemblees populars als barris podran superar l'actual estat de dispersió i constituir-se com l'embrió del nou Estat Socialista.

COMITÉ NACIONAL DEL PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (PCOC)

Leer en castellano

Assassins encaputxats a Grècia. Què ens recorda?  

Sobre el desallotjament de l'acampada de Barcelona

Avui dia hem pogut veure, en tota la seva esplendor, la naturalesa repressiva i reaccionària de l'Estat Capitalista espanyol quan els Mossos d'Esquadra, perfectament equipats i armats, van desallotjar l'acampada de Barcelona apallisant sense contemplacions a joves i adults desarmats.

Aquest fet, a l'igual de molts altres que s'han succeït sota el període "democràtic" a on ha estat pràctica d'ús comú vulgar pels governs el terrorisme d'Estat, les tortures i la repressió política, on es continuen empresonant comunistes com és ara el Secretari General del PCE (r), ha d'ensenyar, fonamentalment el moviment representat per aquells que han estat reprimits, la naturalesa criminal de l'estat dels monopolis, la naturalesa de classe del conflicte social existent i la necessitat de l'organització així com el seu tipus. Mentre no siguem capaços de confrontar, el Poble treballador, una organització igual o millor que la de la classe que ens domina, la burgesia, continuarem sent explotats i apallisats.

Des del PCOC-PCOE condemnem l'agressió perpetrada per l'estat dels capitalistes i ens solidaritzem amb els agredits. És hora d'unir els estudiants, i tots els altres sectors explotats al voltant de la classe obrera i organitzar el Poble Treballador un Front Únic del Poble, construcció d'un veritable Poder Popular amb què enfrontar-nos a l'estat del Capital i acabar amb ell i les seves crisis i avançar en el camí del Socialisme.

A BAIX L'ESTAT CAPITALISTA!

PER UN FRONT ÚNIC DEL POBLE!

A BAIX EL CAPITALISME!

PARTIT COMUNISTA OBRER ESPANYOL (PCOE)

PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (PCOC)

SOBRE LES ELECCIONS

El proper 22 de Maig, nosaltres, treballadors i treballadores de Catalunya, assistirem de nou a l'espectacle electoral, aquesta vegada en forma d'eleccions municipals.

Malgrat tot, aquest exercici titllat de democràtic, suposa algun canvi per a la nostra situació com a treballadors i treballadores? Ens farà viure millor? Aconseguirà treball a aquells qui no el tenen? Assegurarà una pensió digna a aquells qui no la tenen? Aturarà les retallades en sanitat i educació per part del noCIU govern d'Artur Mas?

No. Aquestes eleccions, com tantes altres, solament serveixen per a que en lloc d'un grup, sigui un altre qui apliqui les polítiques regressives, les polítiques de retallades de drets i llibertats a les classes treballadores.

L'únic acte “democràtic” que duem a terme les classes treballadores és triar una o altra opció, per, durant els pròxims 4 anys, romandre sense veu en tot aquest circ “democràtic”.

És aquesta la democràcia que pot garantir les aspiracions de la classe treballadora? És aquesta la democràcia que pot evitar retallar les conquestes de la classe treballadora? És aquesta la democràcia que pot assegurar i augmentar les conquestes socials de la classe treballadora?

NO. Una “democràcia” representant d'uns quants poderosos i en la qual s'alternen els Partits al servei d'aquests pocs, ja sigui aquest Partit el PSC i els seus socis, o CiU, i que només s'enrecorda de treballadors i treballadores, d'estudiants, de pensionistes, d'immigrants, de les dones, dels autònoms, en definitiva, del poble, cada 4 anys i de manera oportunista per tal de seguir vivint del conte, no és la democràcia que representa els interessos dels treballadors ni del poble, sinó d'uns pocs poderosos (CEOE, Foment...) que no pateixen la crisi, i que, a més a més, guanyen més cada dia que passa a costa de la nostra suor.

És per tots aquests motius que el Partit Comunista Obrer de Catalunya crida als treballadors i treballadors, als estudiants, i a totes les classes treballadores a l'abstenció activa, a no participar en unes institucions que NO els representen.

El Partit Comunista Obrer de Catalunya crida als treballadors i treballadores, estudiants i al poble en general, a reforçar els Comitès d'Empresa, les Associacions de Veïns i crear les Assemblees Populars, ja que són únicament aquestes institucions les que emanen del Poble i només rendeixen comptes al Poble.

NO AL CIRC ELECTORAL!

PER UNA DEMOCRÀCIA REAL, DEL POBLE I PER AL POBLE!

PER LA UNITAT DE LA CLASSE TREBALLADORA ENTORN ALS COMITÈS, ASSEMBLES I AA.VV!

PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA

AQUEST 1r DE MAIG

¡ORGANITZACIÓ, UNITAT I LLUITA!

Després de tres anys de crisi, amb la complicitat del Parlament, el govern no desisteix en la seva obstinació per desmantellar tots els drets i llibertats dels treballadors. Per què? Perquè no existeix una resposta àmplia, unitària i organitzada. Perquè els que són cridats a dirigir-nos signen l’abolició de les fites polítiques i econòmiques ja assolides mitjançant el sacrifici dels millors fills del nostre poble, dessagnats fins la mort al pas per llargs anys a les presons, perquè nosaltres i la nostra descendència visquéssim millor.

¿Existeix alguna explicació racional per defensar un acord que rebaixa les pensions, que obstaculitza l’accés dels joves a la futura jubilació? ¿Existeixen arguments amb fonament per no convocar un altre vaga general amb 4 milions i mig d’aturats? ¿Com es pot justificar que es doni conformitat a mesures contra els treballadors amb l’excusa del dèficit públic i s’aplaudeixi alhora una guerra imperialista contra Líbia a càrrec de la mateixa caixa? ¿Com es pot romandre passiu davant els 300 mil desnonaments per impagaments hipotecaris causats per l’atur? ¿Com podem contemplar amb indolència que les empreses no compleixin les revisions dels convenis col·lectius? ¿Com podem veure amb els nostres propis ulls que els salaris es redueixen escandalosament tota vegada que augmenta la jornada laboral i no mobilitzar-nos? ¿On són els nostres dirigents?

No, no existeix cap més excusa que la submissió. ¿Podem esperar d’aquells que ens abandonen al gran capital la solució als gravíssims problemes que patim? De cap manera. Si no som nosaltres mateixos, ningú ho farà, i morirem com a classe.

Aquest primer de Maig no pot ser motiu de festa i disbauxa sinó de reflexió. El capitalisme espanyol no està prenent mesures dràstiques per sortir de la crisi sinó per obtenir més beneficis, com ho demostren les mesures ja anunciades per Telefònica i els Bancs.

Companys, ja no hi ha res més a descobrir. Mentre existeixi el poder econòmic i polític de les multinacionals i monopolis no hi haurà benestar real pels treballadors. Mentre no ens organitzem, unim i lluitem no hi haurà límit a la cobdícia del patró. Per això, en aquest moment és necessari i obligat construir aquesta unitat sobre la base de la unió dels únics organismes que són votats pels treballadors de manera directa, els comitès d’empresa, que units a les assemblees de barri, de ciutat, etc. conformin el FRONT ÚNIC DEL POBLE que sota la bandera d’un programa de transformació social, iniciï el camí de la lluita contra el capital, sempre comandada per la solidaritat entre els treballadors, sense distinció de sigles sindicals i polítiques.

¡COMITÈS, ADHERIU-VOS A LES ASSEMBLEES DE COMITÈS, DELEGATS I TREBALLADORS (ACDT)!

¡VEÏNS, ORGANITZEU-VOS EN ASSEMBLEA!

¡COMITÈS I ASSEMBLEES POPULARS, UNIM-NOS EN UN FRONT ÚNIC DEL POBLE!

L'ACTUAL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ

Ens trobem en plena crisi estructural capitalista, on la burgesia pretén, una vegada més, carregar sobre els treballadors les seves pròpies misèries. El desvergonyiment, el robatori i el crim, conceptes tan propis de la classe dominant, s'intensifiquen dia a dia, estrangulant els mísers serveis públics existents, ja sigui en l'àmbit sanitari, educatiu, d'ocupació, sistema de prestacions socials... Conquestes de la classe treballadora que tanta suor i tanta sang obrera van costar arrencar a la burgesia explotadora, avui són dinamitades una darrere l'altra. La lluita de classes s'aguditza per moments.

A Catalunya, on el 20% de la seva població viu sota el llindar de la pobresa i el 18% de la seva població activa ha estat expulsada de la producció capitalista, ara es pretén instaurar un salvatge sistema privatizador que, portat al paroxisme, tindrà com a principal objectiu el permetre d'estudiar còmodament als fills de la classe dominant (Privat), mentre s'atacarà i degradarà a la ja de per si feble educació pública, on predomina la presència de la classe obrera.
Es pretén, definitivament, que els fills de la classe treballadora o bé no estudiïn, o bé adquireixin una formació acadèmica deplorable, incidint així en una divisió del treball encara més brutal i injusta, si s'escau. Es pretén que els fills de la classe treballadora o bé paguin per curar-se, o bé es morin malalts a les portes dels hospitals per no poder pagar la factura corresponent.

En el pla educatiu, la classe dominant no fa més que seguir el guió dictat des de l'UE, seguint al peu de la lletra les polítiques nefastes que es pacten en l'OMC, el Tractat de Lisboa, acatant els dictats del FMI, per tal de posar l'educació o la sanitat sota el domini del mercat, convertint serveis indispensables a pures mercaderies amb les quals traficar. L'imperialisme europeu es dirigeix inevitablement cap a la més colossal de les ofensives antiobreres, intentant enfonsar el jovent treballador al pitjor dels abismes educatius (i no només educatius): el model privatizador "dual" made in USA. Un model infamement classista, on d'una banda genera immenses masses d'analfabets funcionals (entre la classe treballadora) i per l'altre llicencia una escasa elit “d'elegits” (mitjançant el filtre econòmic), els quals hauran de regir els destins de l'Estat capitalista (burgesia).

L'aberrant "Llei d'educació de Catalunya" (LEC) va ser presentada inicialment com a avantprojecte de Llei al novembre del 2008 per l'il.lustre burgès i lacai "socialista" Ernest Maragall, i impulsada pels seus socis petit-burgesos d'ERC, ICV i EUiA, els mateixos que durant 23 anys de govern pujolista criticaven qualsevol iniciativa en matèria d'educació, normalment sobre la premissa que es perjudicava l'ensenyament públic. Després del rebuig frontal i unànime de la comunitat educativa, (perquè en grans termes suposa un pas endavant en la privatització encoberta dels centres públics, la segregació social del mapa escolar i la desregulació laboral del professorat), va ser aprovada en ple període de vacances de 2009, per via clandestina, amb traïdoria i nocturnitat, pel Parlament burgès de Catalunya, gràcies a les fosques maniobres maquinades pel PSC corromput i els seus socis de Govern esmentats. La imposició de la LEC va ser tan descarada, que fins i tot els propis socis petit-burgesos del PSC, (ICV-EUIA), inicialment a favor de l'avantprojecte, van haver de desmarcar-se ràpidament de tal aberració jurídica (suposem que per qüestions purament electorals).

Aquest esguerro de LEC, que, insistim, respon a les exigències de la dictadura del capital i que constitueix un nou abús als drets dels treballadors, recull 186 articles dels quals recollirem els aspectes més significatius i les conseqüències que se'n deriven :

LA ÚLTIMA GRACIA DE JORDI HEREU

La dictadura burguesa, también en su nivel municipal en el Ayuntamiento de Barcelona, ha vuelto a mostrarnos su faz hipócrita al querer pasar por lo que no es: democrático. Esta vez, lo ha hecho en forma de espectáculo electoral, bautizado bajo el pomposo rótulo de “referéndum para la reforma de la Diagonal”, una de las principales arterias de la ciudad de Barcelona.

Jordi Hereu, orgulloso representante del capital y la burguesía capitalina, y a la sazón alcalde de Barcelona adscrito al PSC, ha vuelto a demostrar que, los cientos de miles de trabajadores de su feudo-ciudad, le importan bastante poco. No podíamos esperar otra cosa de este sujeto proveniente, como no, de la empresa privada donde cumplía funciones directivas antes de dar el salto al consistorio catalán.

Y es que nuestro alcalde burgués, tuvo la “feliz” idea de presentarnos un carísimo plebiscito durante la pasada semana, al tiempo que nos vendía su falaz “espíritu democrático”. Para esta burguesía posmoderna, la “democracia” se resume en unas cuantas urnas regadas de euros, donde unos partidos que bailan al son de la banca y donde el Pueblo está ajeno a todo al que se recurre para que legitime un sistema que, por mucha propaganda que hagan a costa de nuestros sudores que es de donde salen sus fondos, no es democrático. Estos son los motivos, junto con la obediencia debida al Capital, por los que este pusilánime alcalde está todavía hoy sentado en la poltrona de la Plaça Sant Jaume.   

Leer más....

El govern socialista satisfent les demandes dels grans capitalistes europeus i espanyols,anuncia la presa de mesures que carreguen greument contra les condicions de vida del poble treballador, ja bastant dèbil. Pensionistes, funcionaris, sanitat, treballadors en el seu conjunt en actiu, als quals ja pràcticament se'ls ha congelat els salaris gràcies al darrer pacte entre els sindicats i la patronal, són les víctimes d'una política econòmica criminal, que es diu que és encaminada a sortir de la crisi; no obstant això, no es pren cap disposició contra qui han dut al país a la ruïna, banquers, constructors, especuladors, multinacionals, la casa reial amb despeses sumptuoses que fereixen les sensibilitats de qui treballem, l'exèrcit embolicat en guerres internacionals a favor dels capitalistes que volen nous mercats etc. Per contra, aquests reben subvencions multimilionàries perquè segueixin obtenint els beneficis de sempre o més. No és hora de laments, sinó de sortir al carrer, perquè aquest conjunt de mesures és el primer, després vindran més retallades socials que sortiran de les reunions que mantindran el govern, la patronal i els sindicats, i també més mesures dràstiques contra els jubilats i pensionistes actuals i futurs una vegada que es reuneixi el Pacte de Toledo. Si restem callats, no s'arreglarà la situació, hem d'organitzar-nos a tot arreu, fàbriques, pobles, barris etc., i exigir als comitès d'empreses que s'uneixin i organitzin les respostes a tants abusos, si no volem viure en la misèria per a la resta de les nostres vides. De la mateixa manera, fem una crida als sindicats perquè abandonin les seves conductes submisses i convoquin a vagues generals o en cas contrari serà la seva mort i la dels treballadors.

¡TOTS A L'UNA, SENSE FISURES, CONTRA ELS CAPITALISTES I LA DRETA, PSOE-PP!

¡PER LA UNITAT DEL POBLE ENTORN DE LES ASSEMBLEES DE COMITÈS DE DELEGATS I TREBALLADORS ( ACDT )

PER LA VAGA GENERAL

A LA CLASE OBRERA, A LOS COMPAÑEROS DE T-SYSTEMS

Nuestra empresa, T-Systems, aprovechando el rio revuelto de la crisis ha planteado un ERE por el que se perseguía, originariamente, el despido de 550 trabajadores - muchos de ellos delegados y afiliados a centrales sindicales - con el objetivo de invertir una supuesta pérdida económica sufrida durante los últimos años. Como siempre hacen las empresas en el sistema capitalista, somos los trabajadores, los que generamos las riquezas de la empresa y los beneficios del patrón, los que pagamos los excesos de los directivos de la Empresa.

Ante esta situación, las cúpulas de as centrales sindicales "representativas" CCOO y UGT, vaciando por completo las funciones de los Comités de Empresa y a espalda de éstos y de los Trabajadores de T-Systems, y teniendo en cuenta que su "representatividad" no alcanza los 400 afiliados entre ambas centrales de unos 4000 trabajadores (menos del 12%) han firmado un preacerdo con T-Systems para que, en lugar de aplicar un ERE sin fundamento alguno que debería ser rechazado tanto por el Estado como por las centrales sindicales, se despidan a 320 compañeros y se nos congele salarialmente durante dos años, o lo que es lo mismo, las cúpulas de CCOO y UGT han firmado el despido de 320 compañeros que pagaremos los trabajadores de T-Systems que permanezcamos, debilitados y vendidos por unas centrales sindicales que no tienen repesentatividad ni ética, con la congelación salarial acordada a espaldas de los trabajadores, los Comités, las centrales sindicales minoritarias e incluso las secciones sindicales al completo (por ejemplo la Sección Sindical de CCOO en Madrid se opuso al preacuerdo) y que ni tan siquiera garantiza que en un año la empresa plantee un nuevo ERE. Denunciamos el comportamiento indigno de la dirigencia de ambas cúpulas sindicales, que venden a los trabajadores a cambio de paz social y prebendas para que dirigentes como Bernadás (CCOO) o Mazón (UGT) vivan a cuerpo de rey a costa de la traición. Pedimos a los afiliados honestos y honrado y a los trabajadores que exijan la UNIDAD y se enfrenten a esta medida injusta e indigna de T-Systems que persigue precarizar las condiciones de trabajo y que las vendidas cúpulas sindicales han firmado. omos los que trabajamos y debemos ser los que decidamos, UNIDAD por encima de las siglas, unidad para acabar con el ERE y con el preacuerdo firmado por esta dirigencia vendida de CCOO y UGT.

¡NI UN DESPIDO EN T-SYSTEMS! ¡NO AL ERE NI AL PREACUERDO! ¡POR UN FRENTE ÚNICO DE TRABAJADORES!

PARTIDO COMUNISTA OBRERO ESPAÑOL Y PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA