Davant l'actual situació d'incertesa econòmica, deslligada per l'enèsima crisi financera capitalista, crisi que només pot entendre's tenint en compte l'estat putrefacte que es troben les bases econòmiques del sistema, des de la Secretaria Política del PCOC volem centrar aquest breu informe sota dues premisses essencials que ens mostressin, amb claredat manifesta, quin futur li ofereix a la classe treballadora catalana sota els rumbs d'aquest sistema capitalista, injust i criminal per naturalesa, sòlidament enfilat en un règim polític burgès plutocràtic. Aquestes són, la carestia de vida de la classe obrera (atur, carestia, pobresa) i el terrorisme patronal (mort), dos indicadors que per a no pecar de "partidistes", extraurem amb totes les reserves oportunes, del sindicat oficial UGT, mà dreta del Tripartit burgès que a dia d'avui governa a Catalunya.
LA CARESTIA DE VIDA DEL TREBALLADOR CATALÀ
ATUR
Els índexs d'atur a Catalunya (Juny 2007, font UGT-Catalunya), és a dir, l'índex d'atur temut "estructural", se situa el Juny de 2007 (repetim, segons dades d'UGT, institució agregada al Govern català), en un total de 250.000 treballadors, mantenint-se estable i ascendint sensiblement i constantment, estancant-se de forma igualment constant l'índex d'ocupació. És a dir, Catalunya compta amb un exèrcit de cents de milers de treballadors en reserva, col·locats de forma permanent a les cues del maleït INEM, situació aquesta que permet a la nostra burgesia "il·lustrada" autòctona (i la forana, que ve a ser la mateixa), pressionar constantment els treballadors actius cap a condicions cada vegada més detestables. No és casual que el nostre salari, el dels catalans, porti llargs quinquennis "congelat", ni que els Convenis (els pocs que existeixen i s'apliquen), siguin cada vegada més vergonyosos (sens dubte, d'això UGT no té "estadístiques"), universalitzant la precarietat laboral com a norma bàsica per "maximitzar beneficis" .Y el que és pitjor, els índexs macroeconòmics catalans, mostren com la "creació d'ocupació" (índex d'ocupació) ha caigut de forma alarmant. Tot això abans que qualsevol crisi apuntés el cap per aquesta famosa Borsa trufada de vividors, lladres carteristes de coll blanc. Es pot remarcar igualment, que la dona treballadora junt el treballador immigrant, continuen sent el principal blanc tant de l'explotació inhumana ( doble precarietat laboral en aquest cas, doncs cal sumar a la condició de treballadors, la condició de dones i immigrants... ( ( això que al sistema capitalista i la seva parasitària classe agrada molt "contractar" ), com d'aquest atur tècnic a Catalunya.
CARESTIA
Més de 1.200.000 treballadors catalans, es troben assalariats per sota dels maleïts 1000 € (dades d'UGT-Catalunya), el que situa a aquest col·lectiu en un risc greu de fallida econòmica, més encara tenint en compte que les necessitats bàsiques d'alimentació, habitatge o fins i tot el propi tèxtil i el calçat no han cessat en disparar els seus preus fins a quotes escandaloses. Davant de la pròxima "recessió" (eufemisme utilitzat pel sistema i els seus corifeus per dir "crisi") que s'acosta, l'augment indefectible de l'atur unit a la crisi financera especulativa que multiplicarà el preu de la cistella de la compra (pa, llet, cereals...), sense oblidar l'augment constant i esbojarrat de les hipoteques costoses i inhumanes, podria crear una situació insostenible no només per a aquest 1.200.000 catalans, o per als milers de treballadors esclavitzats al mercat negre, sinó per al conjunt de la classe treballadora catalana.
POBRESA
No hem d'oblidar, que a més de l'indicat anteriorment, segons un altre estudi d'UGT-Catalunya, d'Agost de 2006, un 17,7% de catalans (la barbaritat de 1.230.000 catalans), "viuen en un risc de pobresa". L'esmentat "risc" s'estima en treballadors que vénen arrendant la seva força de treball al capital per menys de 540 € mensuals, el que els situa en una situació d'extrema vulnerabilitat. Aquest "risc de pobresa" es concentra en la dona treballadora i els treballadors immigrants (a la precarietat xafogosa i l'atur, aquests dos sectors poblacionals, parts integrants i essencials de la classe obrera, cal sumar també la pobresa per a elles i ells), els jubilats i les famílies monoparentals. És obvi que per a tots ells, el dia a dia en el règim capitalista català és un malson on mai no acaben per despertar.
DESLOCALITZACIONS
Quant a les deslocalitzacions, el regalim d'indústries escapades a la recerca de nous esclaus és constant en terres catalanes, intensificant de forma monstruosa els índexs anteriorment comentats. (tant l'atur, com la carestia de vida, com el "risc de pobresa"). La burgesia catalana, unida intrínsecament al capital internacional, es comporta com un vulgar pinxo del xusma de Chicago, i no dubte en amenaçar a la classe obrera amb tot tipus d'alternatives feixistoides; o l'atur|aturada, o la reducció salarial i de les condicions de treball. No hi ha alternativa per a aquests senyors capitalistes, SEAT (una empresa subvencionada amb cents de milions d'Euros per tots nosaltres) és un gran exemple de tot això, per a beneplàcit de la burgesia (Foment del Treball), dels seus gestors (Montilla-Carod-Saura), i dels gestors dels gestors. (el duet maquineta de fer punta; Álvarez i Coscubiela).
FINS A QUAN?
Amb aquest preciós panorama, la nostra burgesia amable i educada intenta amoltonar-nos dia sí, dia també, amb AVE´s que no arriba (això sí, callen com a bruts assassins a l'hora de xifrar les desenes d'obrers morts en la seva construcció, només a Catalunya), amb aeroports i ports que no es "descentralitzen", amb "infraestructures" que no arriben "de Madrid", amb Estatuts redactats per la patronal que el solucionaran absolutament tot (sens dubte, el dret d'autodeterminació ni s'esmenta i l'"economia de mercat" ni es discuteix, no vagi a ser que la cosa sigui massa democràtica) sense comptar amb nosaltres, clar. Però els obrers no viatgem en AU, viatgem en Proximitats|Rodalies, els obrers no comerciem amb aeroports, prenem les seves pistes, els obrers no creiem en Estatuts absurds i pro-capitalistes que només legalitzen la injustícia i la desigualtat més repugnant. Els obrers som internacionalistes, els obrers reconeixem el dret d'autodeterminació en qualsevol lloc, en qualsevol moment.
Mentre les nostres llars s'apaguen durant hores, perquè una multinacional espanyola dins d'un sector estratègic estatal com és l'energètic, ostenta el poder per fer el que li doni la gana quan li doni la gana, mentre més de 1000 barracons acolliran milers dels nostres fills en aquest surrealista inici escolar català (un més), mentre tot això i més ocorre diàriament, la classe treballadora continuarà pagant amb la seva suor, les seves llàgrimes i la seva sang la indecència criminal d'una classe parasitària que gaudeix dels seus privilegis a costa del treball aliè, de la nostra feina.
TERRORISME PATRONAL A CATALUNYA (2005-2006)
Per no emborratxar amb dades aquest breu informe, i segons dades d'UGT-Catalunya de nou, ens centrarem en una comparativa per sectors econòmics entre els anys 2005 i 2006, indicant el total d'"accidents" (amb i sense baixa, excloent els in-itinere), i els accidents mortals per sector i el seu total a Catalunya (notis que exclourem igualment les malalties professionals, per la qual cosa els índexs, malgrat la seva gravetat, es quedaran curts). Així mateix reflectirem el % d'increment anual respecte als "accidents" mortals;
SECTOR % POBLACIÓ OCUPADA ACCIDENTS MORTALS 2005 TOTAL ACCIDENTS 2005 ACCIDENTS MORTALS 2006 TOTAL ACCIDENTS 2006% increment mortals AGRICULTURA 1% 3 4.311 3 4.387 0% INDÚSTRIA/ CONSTRUCCION 39% 57 156.893 71 158.652 +56,65% SERVEIS 60% 42 139.905 69 142.745 +64,29% TOTAL 100% 102 301.042 143 305.782 +40,20%
Com podem comprovar, això ja no es tracta de "ser a la cua|cola d'Europa" en accidentabilidat", es tracta d'un crim diari contra la classe obrera catalana, un crim impune per a tot patró que tingui el suficient capital com per pagar les vergonyoses multes que li imposa el seu propi Estat!. Ens estan matant en l’Au, ens estan matant en les PIME, ens estan matant en les ETT´s..., ens estan matant en els nostres propis llocs de treball, i tanmateix el Govern burgès de Montilla només li preocupen les "infraestructures catalanes", és a dir, que l'AVE arribi aviat, encara que li segui la vida cents d'obrers!. I on són Álvarez (UGT-Catalunya) i Coscubiela (CC.OO-Catalunya)? A què es dediquen aquests educats burgesos? Ens tenen prou amb deixar anar una diatriba anual "contra la sinistralitat", davant dels seus escassos fans irreductibles i normalment per al 1r de maig, així enganyen a la poca gent disposada a escoltar-los, netegen la seva fangosa consciència i de passada es passen un anyet més de despatx oficial en despatx oficial captant almoines públiques per als seus "sindicats" (del crimen)...los morts, malalts, ferits i mutilats ja els posem nosaltres, dia a dia, mes a mes, any a any.
Per a 2007 desenes i desenes d'obrers continuen engrossint les tètriques llistes dels tanatoris catalans, fins quan permetrem aquesta ignomínia, aquest crim?.
Atur|Aturada, carestia de vida, pobresa, d'una banda. Mort ,malalties, mutilats i ferits per un altre. Aquesta és la recepta que el règim capitalista català i la seva burgesia han cuinat per a nosaltres, per als treballadors, per als Productors, per a les silencioses víctimes diàries. Beneficis rècord per a bancs, patrons i especuladors diversos, per als Paràsits, per als execrables botxins.
No vam néixer per ser víctimes de ningú, vam néixer per prendre el cel per assalt!
VISCA L'HEROICA CLASSE OBRERA CATALANA! |