Ens trobem en plena crisi estructural capitalista, on la burgesia pretén, una vegada més, carregar sobre els treballadors les seves pròpies misèries. El desvergonyiment, el robatori i el crim, conceptes tan propis de la classe dominant, s'intensifiquen dia a dia, estrangulant els mísers serveis públics existents, ja sigui en l'àmbit sanitari, educatiu, d'ocupació, sistema de prestacions socials... Conquestes de la classe treballadora que tanta suor i tanta sang obrera van costar arrencar a la burgesia explotadora, avui són dinamitades una darrere l'altra. La lluita de classes s'aguditza per moments.

A Catalunya, on el 20% de la seva població viu sota el llindar de la pobresa i el 18% de la seva població activa ha estat expulsada de la producció capitalista, ara es pretén instaurar un salvatge sistema privatizador que, portat al paroxisme, tindrà com a principal objectiu el permetre d'estudiar còmodament als fills de la classe dominant (Privat), mentre s'atacarà i degradarà a la ja de per si feble educació pública, on predomina la presència de la classe obrera.
Es pretén, definitivament, que els fills de la classe treballadora o bé no estudiïn, o bé adquireixin una formació acadèmica deplorable, incidint així en una divisió del treball encara més brutal i injusta, si s'escau. Es pretén que els fills de la classe treballadora o bé paguin per curar-se, o bé es morin malalts a les portes dels hospitals per no poder pagar la factura corresponent.

En el pla educatiu, la classe dominant no fa més que seguir el guió dictat des de l'UE, seguint al peu de la lletra les polítiques nefastes que es pacten en l'OMC, el Tractat de Lisboa, acatant els dictats del FMI, per tal de posar l'educació o la sanitat sota el domini del mercat, convertint serveis indispensables a pures mercaderies amb les quals traficar. L'imperialisme europeu es dirigeix inevitablement cap a la més colossal de les ofensives antiobreres, intentant enfonsar el jovent treballador al pitjor dels abismes educatius (i no només educatius): el model privatizador "dual" made in USA. Un model infamement classista, on d'una banda genera immenses masses d'analfabets funcionals (entre la classe treballadora) i per l'altre llicencia una escasa elit “d'elegits” (mitjançant el filtre econòmic), els quals hauran de regir els destins de l'Estat capitalista (burgesia).

L'aberrant "Llei d'educació de Catalunya" (LEC) va ser presentada inicialment com a avantprojecte de Llei al novembre del 2008 per l'il.lustre burgès i lacai "socialista" Ernest Maragall, i impulsada pels seus socis petit-burgesos d'ERC, ICV i EUiA, els mateixos que durant 23 anys de govern pujolista criticaven qualsevol iniciativa en matèria d'educació, normalment sobre la premissa que es perjudicava l'ensenyament públic. Després del rebuig frontal i unànime de la comunitat educativa, (perquè en grans termes suposa un pas endavant en la privatització encoberta dels centres públics, la segregació social del mapa escolar i la desregulació laboral del professorat), va ser aprovada en ple període de vacances de 2009, per via clandestina, amb traïdoria i nocturnitat, pel Parlament burgès de Catalunya, gràcies a les fosques maniobres maquinades pel PSC corromput i els seus socis de Govern esmentats. La imposició de la LEC va ser tan descarada, que fins i tot els propis socis petit-burgesos del PSC, (ICV-EUIA), inicialment a favor de l'avantprojecte, van haver de desmarcar-se ràpidament de tal aberració jurídica (suposem que per qüestions purament electorals).

Aquest esguerro de LEC, que, insistim, respon a les exigències de la dictadura del capital i que constitueix un nou abús als drets dels treballadors, recull 186 articles dels quals recollirem els aspectes més significatius i les conseqüències que se'n deriven:

1. Substitució del Servei Públic d'Educació (SPE) pel Servei Educatiu d'Interès Públic (SEIP). El que sembla un simple canvi semàntic, conté una gran càrrega classista de fons. Aquesta substancial modificació, introdueix una diferenciació monstruosa entre les Escoles deteriorades Públiques (on encara segueixen existint els vergonyosos i infames barracons per a escolars d'extracció obrera) i les nombrosíssimes i riques Escoles Concertades i privades (que ja constitueixen més del 50% a Catalunya), engrandint la bretxa entre ambdues.

Aquesta LEC, lliurada a la subvenció de les Privadas i Concertades, a més, eximeix aquestes de la seva "responsabilitat social", que fins ara tenien l'haver de complir (encara que només fos "teòricament"), augmentant així els ja abundants privilegis que gaudien, donant carta blanca a seu gestors privats.
El que estableix aquesta nova Llei antiobrera, és la diferenciació entre "Escoles de primera" (Privades) i "Escoles de segona" (Públiques). Amb aquest nou bateig, la xarxa de centres sostinguts amb fons públics és dinamitada, per substituir un SERVEI PÚBLIC (SPE) per un simple SERVEI EDUCATIU (SEIP).
El canvi semàntic implica clarament la demonització d'un servei públic i la voladura controlada del que quedava de model educatiu universal i gratuït. Al cap i a la fi, la LEC no és més que una altra petita aportació a l'estratègia burgesa de voladura controlada (des de Brussel·les) del ja debilitat "Estat de Benestar", arrencat a la burgesia després de llargs anys d'enormes sacrificis per al proletariat.

2.- No es garanteix ni tan sols el 6% del PIB a l'educació, cosa que equival a reforçar la maniobra burgesa per a destruir tot el que queda d'Educació Pública. La cínica burgesia catalana, representada sota les sigles del PSC i CiU, elimina les prioritats educatives de la classe treballadora, passant la tisora via pressupost. Això no impedeix que els nostres il·lustres i hipòcrites Consellers, clamin per "millorar l'educació a Catalunya", mentre acaben gradualment amb l'escassa educació pública que subsisteix amb prou feines. Aquests sàtrapes, òbviament, porten els seus fillols als col·legis d'elit.

3.- Desregulació i empitjorament de les condicions laborals del personal docent. Aquí s'aplicarà la fórmula, pràcticament calcada, de la recent Llei d'Universitats més coneguda com a Pla Bolonya. En les plantilles hi continuarà havent un percentatge de professors estatals, alhora que s'agegantarà el personal laboral, (no funcionari ), amb la qual cosa la sobreexplotació i l'extrema precarietat es consolidaran en el sistema educatiu català. Aquestes plantilles ja fraccionades i dividides entre personal públic i laboral, quedaran fèrriament supeditades a tot allò que el cos directiu, en connivència amb els nous amos empresarials que ara gestionaran el rendiment del centre, decideixi.

4.- Retallades en les plantilles del professorat i altres professionals dels centres educatius públics, malgrat el creixement de l'alumnat. Aquests retalls de plantilles, es faran realitat a mercè del vergonyós projecte de decret d'hores extres, que no significa cap altra cosa que pitjors condicions laborals, tant de professors fixos com per a interins i substituts, aquests últims ultratjats gràcies a contractes "low cost" de ½, i 1/3 de jornada. És vergonyós i indignant que aquest infame decret ja s'apliqués al curs 2008-2009, és a dir, abans de la seva aprovació pel Parlament burgès.

5.- Disminució dels diners que reben els centres públics per al seu funcionament i la progressiva eliminació de les dotacions associades a programes d'innovació educativa: la infame LEC introdueix noves vies d'ingressos per als centres públics, més enllà del capital ordinari que proporciona el Departament (cada vegada menor). Així, els centres es veuran obligats a aconseguir crèdits bancaris, externalitzar serveis mitjançant convenis que es puguin subscriure amb altres empreses, fundacions, etc. Els centres amb millors resultats tindran millor pressupost, és a dir, les partides extraordinàries s'aconseguiran partint d'un compte de resultats educatius implementant el sistema de competència salvatge pròpia del mercantilisme privat. Evidentment, això generarà una lluita ferotge entre centres per seleccionar els seus estudiants, perquè aquests resultats estaran molt condicionats per la situació socioeconòmica de l'alumnat i per tant de l'entorn. Si a tot això afegim que l'aberrant llei possibilita l'entrada d'àvides organitzacions empresarials als Consells Escolars (per a les quals el lucre està molt per sobre de les necessitats pedagògiques de l'alumnat), podem anticipar que seran directament aquestes organitzacions explotadores i voraces les que pactaran el Projecte Educatiu amb la direcció del centre. La banca criminal i usurera, ara passarà a beneficiar-se d'un servei públic cada vegada més raquític, en el qual s'imposarà l'EXTERNALITZACIO a empreses privades i fundacions "sense ànim de lucre" que finalment acabaran per imposar els seus criteris en els centres escolars. Si restava algun indici d'independència en el SPE, ara serà totalment enderrocat per ordre de la Patronal i els seus gestors arrepapats en la Generalitat. Els amos podran modelar al seu gust els seus futurs esclaus ja des de molt jovenets, per incorporar-los després a les seves factories i centres de treball. Els centres ubicats als barris obrers, els més oprimits i marginats, es transformaran en una espècie de "búnquers", basats en una educació purament assistencial, sense dret a les activitats extraescolars, socioculturals i de lleure, de les famílies, les associacions, perquè la LEC burgesa no concep una educació més enllà dels murs escolars.

6.- Jerarquització dels centres educatius, ocultada sota la cínica consigna de "major autonomia". Els centres públics seran dirigits i administrats mitjançant mecanismes verticals i amb formes autoritàries, com una empresa privada. A la figura del director-gerent, reforçada amb la creació d'un cos propi superior a la resta de docents, se li atorgarà el paper d'autoritat pública del centre, i podrà gestionar tant els recursos humans com els materials; d'aquesta forma tindrà potestat per determinar els complements salarials del professorat mitjançant criteris d'avaluació ( els propis del centre, que ara té més "autonomia" ).

7.- Del punt anterior s'infereix també que els mecanismes de participació i representació dels estudiants, quedaran a criteri d'aquesta direcció autoritària, la qual cosa no solament no garantirà els seus drets, sinó que els reduïrà a miques. S'hi elimina així, el decret de drets i deures dels estudiants, deixant via lliure als centres per regular-los al seu desig, donant carta blanca a la direcció per a aplicar sancions disciplinàries a tort i a dret. Els estudiants seran expulsats de la participació en els espais de decisió, no podent participar en assemblees, consells escolars, vagues, etc. Hom pretén estructurar els centres educatius com petites presons aïllades del teixit social i associatiu, on l'alumnat pertanyent a les classes populars, sigui tractat com a presumpte delinqüent, llastrant així la convivència en la comunitat educativa.

8.- Aprofundint més en l'apartat anterior, la LEC permetrà que la comunitat educativa en el seu conjunt (i no només els seus alumnes), no pugui participar en l'elaboració de projectes educatius, en els seus respectius centres. Dins l'esfera dels centres públics, aquesta mesura imposa que el Consell Escolar del centre només pugui participar en la fase final del projecte, de forma simbòlica,, essent impedit de participar-hi des del seu inici. En els centres privats i Concertats, una altra vegada, la carta blanca torna a ser la norma; allà, els titulars del centre (Patronal i Església Catòlica) no tindran ni tan sols que consultar ni al claustre de professors ni al Consell Escolar. És a dir, el traficant i mercader educatiu concentrarà tots els poders, disposant al seu desig, tant del seu vedat privat (el centre escolar), com dels qui l'habiten.

9.- Atès que la Concertació privada a Catalunya (capital públic que la Generalitat deixa anar a mansalva perquè la patronal privada trafiqui lliurement amb l'educació del poble) es troba directament vinculada a l'Església Catòlica (la gran beneficiària), la nova LEC abunda igualment en la total aniquilació de l'escàs laïcisme que encara sobrevivia en el sistema educatiu català. Després de més de 35 anys des de la mort del Capitost assassí i del seu repugnant adoctrinament nacional-catòlic, aquest segueix campant a plaer també a Catalunya. El nacional-catolicisme, en la seva versió "Light", no solament no és eradicat de l'educació pública, sinó que es fomenta la seva difusió, com si amb les abundoses Concertades (la immensa majoria de tall religiós-catòlic, amb diners públics, això sí) no fos suficient.

10.- Aniquilació dels ensenyaments no obligatoris: Com l'educació, en la seva versió metafísic-burgesa, se circumscriu a l'escola-presó, els programes educatius preobligatoris i postobligatoris són abandonats. Així, queden marginats de l'horrorosa LEC el parvulari, el batxillerat, la FP…estrenyent i asfixiant els conceptes d'obligatorietat educativa i d'igualtat d'oportunitats (consolidant el model "dual" classista made in USA). La LEC pretén carregar-se el batxillerat nocturn, la remuneració de les pràctiques obligatòries de la FP, les escoles d'adults, a més de massificar, sense importar el número i tipus de FP, les escasses aules del jove proletariat. Tota una oda a la brutal divisió del treball capitalista, que pretén crear robots submisos, obedients i incapaços intel·lectualment, perquè en un futur rendeixin suculents beneficis als esclavistes del segle XXI, representats per aquest pusil·lànime Govern tripartit, absolutament lliurat a la Patronal "educativa" privada.

11.- Per a consolidar el model "dual" a què ens venim referint (potenciació del PRIVAT i demolició del PÚBLIC), les escoles privades i concertades queden liberalitzades quant als procediments d'admissió d'alumnes. Això, és clar, torna a donar carta blanca a aquests centres privats. De fet, les Concertades, sostingudes amb diners públics, i sens dubte les Privades on es formen els fills dels "esquerrans" que van impulsar aquesta llei, deixaran d'avaluar-se amb els mateixos criteris i directrius aplicables a la xarxa d'escoles públiques. Un pas més en la destrucció de l'educació pública i de qualitat.

Aquesta és, a grans trets, la realitat d'aquesta vergonyosa LEC, molt en línia amb l'ona privatizadora que recorre l'Occident des de la dècada dels 90, curiosament després de la desaparició del sistema soviètic. Una Generalitat burgesa que, complint fidelment amb la defensa dels seus interessos de classe, es postra molt gustosa davant de la Patronal i la santa Església Catòlica, mentre torna a colpejar impunement la classe treballadora catalana, ja apallissada per innumerables ofensives provinents de Brussel·les.

Aquesta LEC, només representa un petit pas més dins l'aberrant Tractat de Lisboa, l'última missió de la qual és destruir, pas a pas, el que queda del mutilat Estat de Benestar a Europa. L'ofensiva antiobrera de la burgesia, continua aprofundint-se en el pla educatiu - Pla Bolonya i LEC- , mentre es continua atemptant contra els nostres salaris, pensions o sanitat, entre d'altres.

Aquest Govern tripartit, com no es cansa de demostrar-ho dia a dia, no representa més que els interessos bastards de la burgesia catalana i els seus satèl·lits, enfrontats frontalment als interessos de les classes populars del país. Només cal veure i escoltar l'actual Conseller d´Educació de la Generalitat. Mentrestant, els sindicats interclassistes (CCOO i UGT) mà dreta de la corrupta casta política tripartida i fidels emprats dels verdaders amos del poder, ja en tenen prou amb soltar els seus discursos demagògics convocant una vaga anecdòtica el proper 8 de juny, dirigint-se a una escassíssima audiència que encara es resisteix a acceptar els seus infinits enganys. Prova d'això és la miserable participació de la comunitat educativa en les vagues i manifestacions convocades per ells: només un 40% del professorat va acudir a la vaga del passat 17 de març, i una concurrència molt escassa es podia observar en la concentració davant la Delegació del Govern de Girona, el passat 20 de maig, contra aquesta infame LEC.

Es fa imprescindible que els estudiants de secundària, els universitaris, el professorat, el personal administratiu i de serveis, els pares i mares i en definitiva tota la comunitat educativa i el poble treballador català en el seu conjunt, diguin PROU!! a aquesta infame i nova imposició burgesa.

Es fa urgent i necessari unir aquestes lluites de la classe treballadora del sector educatiu amb la resta de sectors, colpejats brutalment per aquesta mateixa burgesia, garant del sistema criminal que ens sotmet i humilia dia a dia.

Ja n'hi ha prou de classisme impune, ja n'hi ha prou de mantenir-nos en la ignorància i la submissió.

Exigim la retirada immediata de la LEC!

Exigim la fi dels centres privats i concertades en el nostre sistema educatiu!

Exigim un sistema educatiu públic, de qualitat, universal i gratuït!

Per la construcció de l'ACDT en totes les branques i sectors!

Socialisme o barbàrie!

PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA ( PCOC )