Laboral

El dia 27 de Desembre un treballador d'una subcontractació moria en l'empresa Seat quan realitzava treballs de manteniment. Impulsarà aquest fet la unitat sindical assembleària des de la base en aquesta empresa? El 18 de juny passat també moria un altre treballador, i això va fer que els sindicats CCOO, UGT i CGT en la Seat elaborarien un comunicat a la plantilla denunciant les condicions laborals en què han de treballar els obrers de les subcontractacions de Seat. Lamentablement, allò només va ser una unitat d'un dia.

La situació d'explotació extrema a les subcontractacions, la submissió de la pròpia plantilla de Seat a l'interès capitalista del màxim benefici, està unida a l'existència del xantatge permanent empresarial d'usar els milions de desocupats com a element de dissuasió i la llibertat de grans empreses i especuladors per a "deslocalitzar" empreses i capitals amb la complicitat de l'estat monàrquic monopolista.

L'origen d'aquesta situació està en la divisió als tallers on es crea la plusvàlua que s'apropia l'empresa, en la competència entre els mateixos treballadors, definitivament, en la divisió laboral potenciada per la divisió sindical existent.

El 18 d'octubre passat es van complir 40 anys de l'assassinat del treballador de Seat, Antonio Ruiz Villalba a les mans de la policia durant l'ocupació dels treballadors exigint la readmissió dels acomiadats . Aquell crim no solament no va doblegar als treballadors, sinó que va enfortir la seva unitat en les seves futures lluites, arribant a aconseguir no solament les millors condicions laborals de tot l'estat, sinó també la readmissió d'acomiadats culminada en l'amnistia laboral de 1.977.

Totes aquelles lluites a la Seat que van incloure massives manifestacions contra el procés de Burgos i solidaritat amb el Vietnam massacrat va ser un exemple a tota Espanya, i una conscienciació de molts treballadors sobre la necessitat d'un canvi de l'estat i no la reforma del franquisme i l'acatament a la dictadura imperialista que és el que tenim actualment.

Aquelles lluites van ser possibles gràcies a la unitat, perquè l'Assemblea Obrera era la força real unitària en els tallers dels treballadors de Seat. Les Assemblees unitàries eren una formidable pressió contra els oportunistes de l'època, la part del Jurat d'empresa venuts del Vertical, i pobre d'aquells que no comptaven amb les opinions de les assemblees dels tallers. Quina situació tan diferent a l'actual!

Però siguem conseqüents i diguem la veritat completa que alguns temen desvetllar: Aquella unitat assembleària i de base va ser possible gràcies a l'existència d'organitzacions comunistes. I quan aquestes van degenerar per causa de l'error de creure que el capitalisme es pot reformar, el moviment obrer a tot l'estat espanyol va iniciar una etapa de desorganització, dispersió i impotència que dura ja més de 30 anys.

Hauríem d'aprendre dels errors i dels encerts del passat. Unitat combativa des de la base per a imposar la unitat sindical assembleària que els nous "Jurats" de diversos colors boicotegen, i necessitat del partit comunista aprenent dels errors del passat i format pels lluitadors més conscients de la nostra classe. L'experiència històrica ha demostrat que no pot haver-hi l'un sense l'altre.

PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (PCOC)

pcoc.catalunya@gmail.com